Gràcies als avanços en medicina veterinària i a una millor cura per part dels tutors, els nostres animals de companyia viuen cada vegada més anys. Això és una gran notícia, però també implica que cada cop veiem amb més freqüència problemes associats a l’envelliment.
De la mateixa manera que adaptem l’entorn i les rutines quan el nostre animal és un cadell, també és important fer-ho quan comença a fer-se gran. Petits canvis en el seu ambient poden ajudar a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida durant aquesta etapa.
Una de les eines més útils per aconseguir-ho és l’enriquiment ambiental.
Problemes freqüents en animals geriàtrics
Amb l’edat apareixen canvis físics, sensorials i cognitius que poden afectar tant la salut com el comportament dels animals.
Un dels problemes més habituals és el dolor crònic, sovint associat a malalties musculoesquelètiques com l’artrosi. El dolor pot provocar canvis en el comportament de l’animal, com ara:
– Disminució d’algunes activitats:
- menys ganes de jugar
- menys activitat física
- disminució de la gana
- menys acicalament
- menor interacció amb les persones
– Aparició o augment d’altres conductes:
- irritabilitat o agressivitat
- por o ansietat
- vocalitzacions
- conductes repetitives
Aquests canvis sovint indiquen malestar i és important que siguin valorats a consulta.
Amb l’edat també poden aparèixer alteracions dels sentits, com pèrdua de visió, audició, olfacte o gust. Això pot fer que l’animal percebi el seu entorn de manera diferent i es mostri més insegur o desorientat.
Una altra patologia relativament freqüent és el Síndrome de Disfunció Cognitiva, similar al deteriorament cognitiu en les persones. Acostuma a aparèixer aproximadament:
- entre els 8 i 12 anys en cans
- entre els 7 i 11 anys en moixos
Entre els símptomes més habituals trobem:
- desorientació
- alteracions del cicle son-vigília
- canvis en la interacció social
- vocalitzacions
- pèrdua d’aprenentatges previs
- augment de l’ansietat o l’apatia
Què és l’enriquiment ambiental?
L’enriquiment ambiental consisteix a adaptar i modificar l’entorn de l’animal amb l’objectiu de millorar el seu benestar físic i mental.
En els animals majors, aquest tipus d’adaptacions permet:
- mantenir l’estimulació mental
- afavorir l’orientació en l’espai i en el temps
- reduir l’estrès i l’ansietat
- fomentar conductes naturals de l’espècie
- mantenir l’autonomia de l’animal durant més temps
Tot i que sovint es tracta de canvis senzills, poden tenir un impacte molt positiu en la qualitat de vida dels animals geriàtrics.
“Enriquiment ambiental en cans senior”
En els cans d’edat avançada, algunes mesures senzilles poden ajudar molt a millorar el seu benestar:
– Mantenir una rutina estable
Els animals grans se senten més segurs quan el seu entorn és previsible. Intentar mantenir horaris regulars per als àpats, els passejos i el descans pot reduir l’estrès.
-Passejos curts i freqüents
És preferible fer diversos passejos tranquils al llarg del dia en lloc d’un sol passeig llarg i intens.
-Activitats i jocs adaptats
Els cans grans també necessiten estimulació mental. Podem oferir-los:
- jocs de cerca
- joguines interactives
- exercicis senzills d’ensinistrament en positiu
– Adaptar l’entorn de casa
Si el ca té dolor o dificultats de mobilitat, podem facilitar-li el dia a dia:
- utilitzant rampes o escales per pujar al sofà o al llit
- col·locant menjar, aigua i zona de descans a la mateixa estança
- evitant superfícies relliscoses
– Ajudar en cas de dèficits sensorials
Si hi ha pèrdua de visió o desorientació:
- evitar canviar els mobles de lloc
- utilitzar diferents textures o catifes per facilitar l’orientació
- utilitzar una llum suau durant la nit
Si hi ha pèrdua d’audició:
- comunicar-se amb senyals visuals
- avisar visualment abans de tocar l’animal
“Enriquiment ambiental en moixos senior”
En els moixos, les mesures són similars, però és especialment important que l’entorn cobreixi totes les seves necessitats bàsiques.
Segons les recomanacions de medicina felina, l’ambient del moix hauria d’incloure:
- llocs segurs on descansar
- accés fàcil a menjar i aigua
- areneres suficients
- rascadors
- zones de joc
- espais tranquils
Adaptacions per a moixos d’edat avançada
Quan hi ha problemes de mobilitat o dolor, podem facilitar-los el dia a dia:
- utilitzant areners amb vores baixes
- col·locant els recursos en diferents zones de la casa
- facilitant l’accés als llocs de descans
Si apareixen problemes d’eliminació fora de l’arener, pot ajudar:
- utilitzar safates més grans
- evitar areners coberts
- augmentar el nombre d’areners a la llar
Conclusió
L’envelliment en cans i moixos comporta canvis físics, sensorials i cognitius que poden afectar el seu comportament i benestar.
L’enriquiment ambiental és una eina molt útil per adaptar l’entorn a aquestes noves necessitats. Amb petits canvis podem ajudar a mantenir la seva estimulació mental, reduir l’estrès i afavorir la seva autonomia.
Aplicar aquestes mesures, juntament amb revisions veterinàries periòdiques, ens permetrà acompanyar els nostres animals en aquesta etapa de la vida millorant la seva qualitat de vida i reforçant el vincle que tenim amb ells.
